Societat Catalana de Contracepció
És cert que, actualment, encara que tenim a l’abast l’accés als anticonceptius
les dones es queden embarassades sense voler-ho. I, òbviament, ens fa
preguntar: Què es el que fa que algú que no vol tenir fills no utilitzi mesures
contraceptives? Per què sabent sobre els mètodes que prevenen l’embaràs no hi
ha un bon compliment?
L’ENTREVISTA: ESCOLTAR UNA MICA MÉS
Quan l’embaràs no és buscat conscientment, la dona i l’home es troben en
una situació de conflicte. L’embaràs imprevist genera angoixa i és una situació
viscuda com impossible de sostenir, és per això que consulten al professional,
i de vegades, ho volen resoldre el més aviat possible.
Aquest embaràs inoportú, problemàtic, que desequilibra, que introdueix un
malestar, pot acabar de diferents maneres.
Quan atenem la dona i la parella és important amés d’avaluar si té una
decisió presa, plantejar algunes preguntes:
Aquestes preguntes donen lloc a que el subjecte es faci càrrec de què li
suposa la situació en la que es troba i del grau de consciència subjectiva de
la decisió que ha de prendre i si és conscient del que suposen les diferents
opcions.
És un moment en el que ha d’escollir, i escollir vol dir sempre perdre
quelcom, renunciar a alguna cosa.
D’entrada davant l’embaràs:
L’acompanyament en aquest moment permet un espai amb un tercer, el
professional no implicat emocionalment, per tractar aquesta situació de crisi
de la dona i de la parella. En aquesta situació de conflicte no existeix a
priori la decisió bona o dolenta, el que es planteja és deixar un espai de
reflexió donant l’oportunitat al subjecte de verbalitzar sobre el que li passa,
tractant de que posi paraules al que vol dir, escoltar-lo i que s’escolti i
connecti amb com se sent i quina significació
té en la seva vida i així pugui decidir d’acord amb ell mateix.
Quan un subjecte parla diu més del que vol dir. Si enuncia: “Vull la
píndola”, des del nostre sentit de la comprensió remet a un significat molt
precís. Però si escoltem una mica més la petició, es pot comprovar que cada
subjecte diu i vol coses diferents. El mateix succeirà amb la paraula
“avortament”, “nen”, “fill” o qualsevol altra, les paraules no tenen un sol
significat. Les lleis que organitzen el discurs tenen diferents vessants, per
un costat remeten a un objecte precís (les coses són el que són), i per un
altre costat, la paraula té la propietat de no adherir-se a cap significat,
això vol dir que cada persona que consulta planteja una qüestió específica que
cal tractar-la en la seva individualitat.
Si es ben cert que la majoria de vegades estem en el pla de la comprensió, en les entrevistes ens proposem la difícil tasca de aturar-nos i no respondre ràpidament al que aparentment es demana; intentem preguntar perquè el subjecte pugui fer-se preguntes sobre el que diu. I això perquè?
Per què quan responem comprensivament, que també ho fem, és qui escolta qui
interpreta el que diu l’altre i, inevitablement, aquesta interpretació estarà
imbuïda dels ideals, dels principis morals i dels prejudicis de
l’interpretador. El tema és difícil
doncs el que s’intenta a l’aturar aquesta funció de la comprensió es crear el
buit necessari, el silenci perquè sorgeixi el dir de la dona, amb els seus
desitjos, els seus ideals i els seus principis morals. I més d’una vegada són profundament diferents
als nostres. I com suportar aquesta diferència?, aquest potser tema d’un
altre sessió.
Abans, el professionals parlàvem d’embaràs no desitjat. Aquesta
designació introdueix la dimensió del desig. Sabem que el desig té a veure amb
els avatars de l’inconscient, per això l’expressió no desitjat aplicada a un embaràs sempre queda entre cometes.
Actualment, en canvi, se sol precisar que es tracta d’embaràs imprevist,
no programat o no volgut en tant que, el que explica la dona és que no ha
buscat conscientment l’embaràs, que no hi ha hagut intenció raonada de
quedar-se embarassada.
Davant aquests casos que es deien embarassos no desitjats i que nosaltres
preferim dir no programats per la raó i la consciència, diuen: vull una cosa
i en faig una altra.
Una cosa és el que diu i l’altra el que fa. El desig inconscient s’haurà de
trobar pel que fa i no tant pel que diu que vol. Allò que és enigmàtic, el que
no se sap està del costat de l’acte que es realitza sense saber perquè.
De fet, les dones solen acompanyar el relat amb frases sobre el moment de
la seva vida: “no m’ho esperava, ha vingut en el pitjor moment”, “actualment és
impossible tenir un fill”. Són aquestes expressions les que parlen de
l’impossibilitat de trobar un espai en
la seva vida que li permeti acollir un fill.
Però quan una dona planteja raons molt lògiques, econòmiques, socials, d’edat, es a dir, que no és el moment de tenir un fill, això no ens assegura forçosament que aquest embaràs no sigui desitjat, si tenim en compte que volgut no vol dir el mateix que desitjat. El desig és inconscient i sovint els subjectes no volem allò que sentim que desitgem. El desig pot determinar que fem coses “sense voler”, que se’ns escapen, com els lapsus, els símptomes, els actes fallits....Per tant és freqüent que aquell fill que va contra la planificació conscient pot ser el que té més garanties d’ésser desitjat, tot i que pot arribar a ser no volgut. Això és important a l’hora d’escoltar la determinació d’una dona a avortar, perquè allò que es fa per raons pràctiques i de confort no deixa de ser conflictiu per una dona quan va contra el seu desig vertader. Sabem que no tots els fills són buscats conscientment, però una vegada produïda la gestació existeix la possibilitat d’una bona acceptació.
Si poguéssim copsar que allò que programa és el desig inconscient i que aquest no s’educa, potser podríem sentir quelcom en les orelles quan escoltem: “em vaig oblidar de prendre la pastilla”, “es va trencar el preservatiu”, “pensava que per una vegada no passaria res”, és a dir, en un moment s’ha descuidat i no ha fet allò que podria haver fet.
Què diem els professionals en aquests casos?: “Que no se’n oblidi més”,
“que no li torni a passar”, dir-li una altra vegada el que ja sap. Potser
podríem escoltar alguna cosa més i reconèixer en aquest lapsus quelcom de
l’inconscient, del que no sap que sap.
Necessàriament ens fa preguntar-nos quina es la seva “petició” i més
encara quan hi ha re-petició.
L’inconscient de la dona, quan és interrogat, si respon que no era desig de
fill vol dir que és desig d’una altra cosa. Dones de totes les edats i amb
situacions on la impossibilitat del fill es fa evident ens fa dir que alguns
embarassos es produeixen per altres qüestions que la de ser mare.
Aquests embarassos, no buscats conscientment, apareixen en moments
conflictius de la dona o de la parella,
sense que tinguin consciència de que són l’expressió simptomàtica d’un
conflicte psíquic, d’un interrogant o d’una problemàtica personal. Són
qüestions internes que s’expressen amb aquest acte, allà on les paraules
no han pogut fer-ho.
L'embaràs, l'avortament i l’adopció
s'inscriuen com un acte fonamental en un moment determinat puntual i precís de
l’historia d'una dona. Si l'embaràs es produeix a partir d'un conflicte no
resolt, les dificultats vinculades a aquest conflicte continuen, sigui quina
sigui la resolució, i poden respondre a diversos factors. N’esmentarem alguns:
I en la particularitat de l’adolescència:
Quan l’embaràs és l’expressió simptomàtica d’un conflicte, tenir el fill,
avortar-lo o donar-lo en adopció són maneres diferents de donar-li sortida.
El professional facilita i invita a la dona i a la parella a una o més
entrevistes perquè no els faci passar per alt el què hi pot haver en joc en
aquesta situació en que es troben i que ho puguin encarar com a subjectes
responsables. Una entrevista en la que la veritat del subjecte és convocada.
A vegades podem funcionar sobre suposicions: “Que tota mare vol el seu
fill” o “Que tota dona té dret a avortar” i és cert que pot ser així, o no, i
si ens identifiquem sense saber-ho i si parlem per la dona, a vegades no li
donem l’oportunitat de fer-se càrrec del que li correspon i li es propi.
La nostra funció és ajudar a que el subjecte descobreixi què significa
aquest embaràs en aquest moment i quina relació té amb la seva història. Cada
embaràs i cada decisió és diferent. La nostra tasca és entendre aquesta
diferència, com s’inscriu aquest embaràs en el context de la situació actual i
el perquè de la seva decisió.
No podem homogeneïtzar, ni integrar la petició de la dona segons protocols,
es tracta de buscar i localitzar la fissura, l’entrada i prendre partit per la
divisió del subjecte perquè reprengui en la seva paraula, la seva singularitat
i pugui elucidar les característiques simptomàtiques d’aquest embaràs
imprevist.
Dos curts exemples per il·lustrar el què s’ha dit fins ara:
Una noia de 28 anys s’ha quedat embarassada, té una relació amb un noi des
de fa un mes i diu que està enamorada; està per ella, veu al noi responsable,
ell té un fill. Considera que tenint aquest fill ella maduraria, i “ha sido un
fallo o lo hice con buena intención”, ella el tindria, però sola no. És ell el
que diu que no és el moment, que és molt precipitat.
Una noia de 27 anys té una relació amb un noi des de fa tres mesos, sap que
s’ha quedat embarassada el dia de Reis, que ella havia comptabilitzat com a
segur, com dia no fèrtil; com a parella estan molt bé, ell té 34 anys, separat,
amb problemes d’esterilitat i acaben d’operar-lo d’un testicle. Ara ell, amb
aquest embaràs, s’ha tret un pes de sobra doncs és la confirmació de la seva
fertilitat. Ella es troba molt segura en aquesta relació però considera que
s’han de donar temps, primer anar a viure junts i més endavant ja tindran
fills.
En aquests dos casos podem veure dos noies amb unes mateixes
característiques i, fins hi tot, podríem dir amb un mateix perfil: la mateixa
edat, una situació similar (fa poc que coneixen la parella), apareix l’anterior
parella del noi.
En el primer cas la noia diu que tindria el fill si ell la recolzés i se
sent obligada a interrompre l’embaràs perquè ell considera que no és el moment.
En el segon cas, per ella és massa precipitat i vol interrompre la gestació,
els hi ha servit per saber que ell no és estèril.
Amb aquests exemples, només voldria posar
en relleu que la vivència personal de cada dona és ben diferent. La primera no
avortaria, es troba forçada per l’home. En el segon cas, és ella la que
assumeix la decisió .
Em sembla important destacar com l’escolta també beneficia el rol del
professional perquè preserva el seu lloc, sense transformar-se en pare, mare, amic,
enemic o de qui diu el que ha de fer, el que convé, el que és millor o el que
ell faria amb la millor intenció del món; sens dubte, la capacitat d’escolta i
d’acollida ens facilita la nostra tasca basant-se en la concepció de l’individu
com a ésser humà actiu i responsable entorn al seu problema i en la seva
resolució.
Tanmateix, quan treballem els aspectes psicològics de la demanda, realitzem
una tasca de prevenció per evitar avortaments de repetició.
Anna Casino
Psicòloga clínica, psicoanalista
CASSIR
Aray, J. Aborto.(1968). Estudio Psicoanalítico. Paidós.
Buenos Aires
Sentís Hortet, M. (1993). “Condiciones asistenciales que permiten trabajar
los aspectos psicológicos de la demanda de aborto”. A: Cuadernos CAPS;
13; 125-135.
Sentís Hortet, M. (1999) “L’embaràs com a símptoma”. A: Dona i salut
mental. Reflexions i experiències (compilació). Centre d’Higiene Mental de
Cornellà i Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Barcelona.125-133.
López, S (Octubre 2005). L’atenció psicològica en l’avortament provocat. A:
Full Informatiu. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. 183; 8-10.
Barcelona 15 de febrer de 2006